Passa al contingut principal

Què és un microrelat?

Durant els últims anys, el gènere del microrelat ha aconseguit un lloc destacat en el món de la literatura. La seva extensió, tan breu, la capacitat de síntesi i, al mateix temps, la velocitat de la lectura, l’han convertit no només en un gènere conegut i reconegut sinó també en una molt bona eina de treball per a tota mena de tallers d’escriptura. Amb cap altre gènere narratiu no es pot assolir el que s’assoleix amb el microrelat: acabar diverses obres en poques sessions.

El microrelat té diversos punts en comú amb altres formes breus de la narrativa, com ara les faules, la poesia en prosa, els aforismes, el periodisme o, per què no, els acudits. No obstant això, se’n distingeix, i molt, pels seus objectius i, també, per l’estil que el caracteritza. Per exemple, si el comparem amb els aforismes, és obvi que el microrelat no pretén enunciar veritats universals i intemporals sobre la humanitat; si el comparem amb el periodisme de notícies breus (que de vegades semblen ficció), sabem que l’objectiu del microrelat no és pas informar; i si el comparem amb els acudits, observem que els microrelats no necessàriament volen fer gràcia (tot i que moltes vegades en fan).

Ha de quedar clar que el microrelat no és el resum d’un conte o d’una novel·la, sinó que és una altra manera d’explicar històries. I aquí és on rau la clau de tot, en el fet d’explicar històries. El microrelat ha de tenir presentació, nus i desenllaç. Dit d’una altra manera, ha de proposar un conflicte que es resolgui en acabar el text. El microrelat és l’essència d’allò que es vol explicar i s’ha de fer l’esforç d’explicar-ho amb la mínima quantitat d’elements possible. Els elements que el lector necessita per entendre i visualitzar la història que li volem transmetre.

Encara que sembli estrany, un dels elements més importants dels microrelats és el títol. En un gènere tan breu, que disposa de tan poques línies, el títol no és només el títol, sinó que és també la primera línia, i no es pot pas desaprofitar. Ens ha d’aportar algun element, ens ha de donar la clau de la lectura o el començament de la història o, fins i tot, el final. Què volem dir, quan diem que el títol ens pot oferir el final? Volem dir que el títol s’entén quan acabem de llegir el relat.

Acabem de dir que el microrelat és breu, però… Com n’és, de breu? Des de quantes línies com a mínim es pot parlar d’un microrelat i fins a quina extensió pot tenir, abans de convertir-se en un relat (sense el “mini” a davant)? Hi ha diverses opinions i els estudiosos es posen d’acord amb l’extensió mínima, que pot ser fins i tot una única paraula (amb un bon títol, això per descomptat). Hi ha menys acord a l’hora de plantejar l’extensió màxima: hi ha estudiosos que la situen en una trentena de línies i n’hi ha també que la situen en dues o tres pàgines.
Per Flavia Company

Flavia Company (Buenos Aires, 1963) viu actualment a Barcelona. Traductora, crítica literària, periodista i gestora cultural, també és professora de microrelats de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonèsi imparteix classes de conte a la Universitat Pompeu Fabra. Té una llarga trajectòria com a novel·lista i la seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes. Les seves últimes novel·les adreçades al públic adult són L'illa de l'última veritat i Que ningú no et salvi la vida. Recentment ha publicat amb Cruïlla No em ratllis, un recull de 91 microrelats en cada un dels quals s'utilitza una frase feta en sentit literal, cosa que provoca efectes sorprenents. El sentit figurat de la frase s’explicita a sota el títol de la narració: així es pot llegir abans de començar la lectura i es pot “captar” aquest efecte sorprenent de l’ús distorsionat que se’n fa dins la narració.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Microrelat guanyador del mes de maig

Aquí teniu el resultat de les vostres votacions. Esperem que hàgiu gaudit de les quatre històries finalistes del mes de maig i gràcies per la vostra participació en la votació. Cliqueu l'enllaç Show the Winner, situat en la part de baix de la imatge per descobrir el guanyador.



Us recordem que al mes de juny se celebrarà el darrer concurs de microrelats del curs actual i que les paraules amb què començarà aquest relat són: 
Aquellos recuerdos me habían superado... Aquells records m'havien superat...

Benvinguts al món dels relats

Aquest viatge comença per transmetre-us el nostre amor pels microrelats. Com és possible contar una història en tan sols 10, 50 o 100 paraules?  Volem contagiar-vos d'aquesta passió per llegir i per escriure contes. Volem que us animeu a compartir les vostres històries cada mes i que aquestes històries ens facin pensar, riure o somiar, que "ens facin lliures".

Tu pots contribuir a fer-nos viure aquesta experiència. Cada mes publicarem les paraules amb què haurà de començar la teva història i cada mes hi haurà un relat guanyador. Els relats s'encadenaran mes a mes. Podran participar alumnes i professors en categories diferents. Consulta les bases de la convocatòria en aquest blog i anima't.

Si vols, et convidem també a fer comentaris a les nostres publicacions. Llegeix, pensa i escriu!